Back آنا ليتيشا باربولد Arabic Anna Laetitia Barbauld German Anna Laetitia Barbauld English Anna Laetitia Barbauld Esperanto Anna Laetitia Barbauld Spanish Anna Laetitia Barbauld Basque آنا لایتیتیا باربالد Persian Anna Laetitia Barbauld Finnish Anna Laetitia Barbauld French Anna Laetitia Barbauld Galician
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 juny 1743 Kibworth Harcourt (Regne de la Gran Bretanya) |
| Mort | 9 març 1825 (81 anys) Stoke Newington (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) |
| Sepultura | Londres |
| Religió | Protestantisme |
| Activitat | |
| Camp de treball | Poesia i assaig |
| Ocupació | poetessa, assagista, crítica literària, escriptora de literatura infantil, escriptora |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Pare | John Aitken |
| Germans | John Aikin |
   | |
Anna Laetitia Barbauld (nom de soltera: Anna Laetitia Aikin; 20 de juny de 1743 – 9 de març de 1825) fou una poeta, assagista i escriptora de llibres per a nens de nacionalitat anglesa.
Barbauld fou una «dona de lletres» especialitzada en múltiples gèneres i va tenir una carrera reeixida. Va ser també mestra en la cèlebre Acadèmia Palgrave i una innovadora escriptora de llibres per a nens; els seus famosos llibres van proporcionar un model pedagògic durant més d'un segle.[1] Els seus assajos van demostrar que era possible per a una dona estar involucrada públicament en política, i altres autores la van imitar; el que és fins i tot més important, les seves poesies van ajudar a la fonamentació del desenvolupament del romanticisme a Anglaterra.[2][3] Barbauld també va ser crítica literària, i la seva antologia de les novel·les britàniques del segle xviii va ajudar a establir-ne el cànon com es coneix actualment.
La carrera literària de Barbauld va finalitzar abruptament l'any 1812 amb la publicació del seu poema Eighteen Hundred and Eleven, el qual va criticar la participació de Gran Bretanya en les guerres napoleòniques. Les dures crítiques que va rebre la van sorprendre fins al punt que va decidir no tornar a publicar cap obra més durant la resta de la seva vida.[4] La seva reputació es va veure encara més perjudicada quan alguns dels poetes del romanticisme que ella havia inspirat en l'apogeu de la Revolució francesa es van tornar en contra seva en els anys posteriors, a mesura que van anar fent-se més conservadors. Durant el segle xix només se la va recordar com una escriptora de llibres per a nens, i va ser oblidada al segle xx, fins que l'auge de la crítica literària feminista durant la dècada de 1980 va renovar l'interès en les seves obres i va produir-ne una revaloració.[5]
- ↑ Citada en Le Breton, 42–3.
- ↑ Armstrong, Isobel. «The Gush of the Feminine: How Can we Read Women's Poetry of the Romantic Period?» Romantic Women Writers: Voices and Countervoices. Eds. Paula R. Feldman y Theresa M. Kelley. Hanover: University Press of New England (1995) y Anne K. Mellor. «A Criticism of Their Own: Romantic Women Literary Critics». Questioning Romanticism. Ed. John Beer. Baltimore: Johns Hopkins Univ. Press (1995).
- ↑ Janowitz, Anne. «Women Romantic Poets: Anna Barbauld and Mary Robinson». Tavistock: Northcote House (2003).
- ↑ Barbauld, Anna Laetitia. «Anna Laetitia Barbauld: Selected Poetry and Prose». Eds. William McCarthy y Elizabeth Kraft. Peterborough: Broadview Press Ltd. (2002), 160.
- ↑ McCarthy, William. «A ‘High-Minded Christian Lady’: The Posthumous Reception of Anna Letitia Barbauld.» Romanticism and Women Poets: Opening the Doors of Reception. Eds. Harriet Kramer Linkin y Stephen C. Behrendt. Lexington: University Press of Kentucky, (1999).